CERCANT UN’ESTRELLA

Al repòs de la nit,
a la clariana de la lluna
mir les estrelles nel cel:
són tantes, són massa,
a cada u les vull regalar...
Al mariner; la nit a la barqueta
per companyona hi donc un’estrelleta.
Al campanyolo que mira terra i cel
una més gran, n’hi donc una endemés.
A qui dormi tranquil i assosegat,
un’estrelleta per tots he destinat,
a qui sofri, per fer-lo consolar
un’estrella gran gran hi vull portar.
I, a qui no té repós
ne donc un feix més gros.
A qui mos vol mal,
a qui mos vol bé…
un’estrelleta a ellos també.
Ma les estrelles del cel
són tantes, són massa,
ma per a mi... alguna no n’hi ha!

_ Ciro Fadda _
(1932-2022