LA SIRENA
O dolça, carinyosa i matraquera,
deixat he per a tu un jardí florit
aont hi ha gent de luxo forastera
que per viure enallí perd lo sentit.
Ma tu, emboli cosa, me quidraves
nu-nua i bella enmig de l’ondes blaves.
I cosa n’he tengut sinó ‘l què dire
del món, la gelosia, lo mal judic
de qui s’apenta a te lligir la vida,
mentres que ahir l’has calentat al sic?
Així és lo mon: feu bé o mai ne feu,
qui vos vol a l’altar, i qui a la creu!
És ver: no seré mai desagraït.
M’has dat al cor lo bé de una rosada
que non pot dar ningun jardí florit,
que non pot dar sinó que un cor de mare.
Lo resto res no conta, res no dura,
que sigui ratatulla o farandula.
_
Rafael Catardi _
Poeta alguerés (1892-1974)