Avui també el cel és poesia.
Pareix breu el camí
en el viatge entre ànima i cor.
Tempestes de vent,
camineres de glaç
i mates de ru plenes d’espines.
Albes i postes de sol,
los teus dies nets,
les mies anònimes nits.
Avui el cel és en les mies mans.
Pareix gris el recorregut
entre passat i present.
Gemecs de pedres,
tions ja apagats
i silencis plens d’oblit.
Lents los dies,
en el teu ressorgir,
en el meu crepuscle.
Avui el cel fa remor en la mia ment.
Respiro el blau,
i l’esperança fanfarrona
amb el seu pas impetuós.
Flueix la primavera en les mies mans,
llavis calents de roses i espines
i esquitxos de llum sobre el cos
aferrat a gemmes de cel.

_ Anna Cinzia Paolucci _
Poetessa algueresa actual