COM GINQUETES

S’afinestren los records a la mia ment,
i me porten a la minyonia,
tenc devant dels ulls llocs i gent
que descobriva i coneixeva dia per dia.
Gent pobra, que mancava de istrucció
ma de vida i dignitat podiven dar lliçó.

En carreto, Peppino Fiacca lo bando nos gitava,
per qui no sabiva llegir i escriure… era jornal que parlava.
Per vendre piriquitos, la Muda girava cada carreró,
qui no podiva ampli la boca ompliva los ulls de dulçor.
Joan Josep, petitutxo, sempre gran la sua jaqueta,
criatura a un cos de home, t’escangiava una riseta.
Xià Pramittu, a boca al forn, tantes cuites de pa enfornava,
poca mal quan era hivern, ma de estiu com suarava!
Lo Bagí, amb cavalls i carrosses, la família portava envant,
ma per culpa de un cavall la muller era al campsant.
Non per gusto ma per un mal, xià Bonaria se ballava
i qui la preniva en giro Tremolosa l’aquidrava.
Pone Fae portava balíges, en carreta o a mà,
tribulava nit i dia sense mai se llamentar.

Ànimes nobles, tantes voltes humiliades,
propi com ginquetes, veniven calcigades.
No portarà lo nom d’ells una plaça, un carrer,
ma com les ginquetes nostres són bocins de l’Alguer.
Com ginquetes, són un bocí de història,
i Deu los ha premiats... acollint-los a la Glòria.

_ Anna Maria Piras _
Poetessa algueresa (1944-2015)