COR MEU

 

Quan sola sola caminant pel bosc,

a un punt t’aturaràs malenconiosa,

la carícia del vent entre les fulles

per a mi te diurà; – Cor meu, cor meu! –

 

Quan davallant lo sol a la marina,

les muntanyes se tinyin de violeta

i al cor te pesa una secreta pena,

lo sospir de la mar te diu: – Cor meu! –

 

Quan seuràs  pensarosa a prop al foc

i del meu somni no hi haurà que cendra,

dolça una veu vestida de silenci

al tou cor picarà: – Cor meu, cor meu! –

 
_ Rafel Catardi _
poeta alguerés, 1892-1974