És passat un mes del dia que don Antoni mos ha deixiat i, a poc a poc, comencem a mos donar conte del buit que tenim a l'entorn.
Sacerdot, ensenyant, estudiós, dinàmic activista i promotor de la vida cultural algueresa, intel·lectual assai considerat i estimat en los diferents àmbits de la societat sarda i catalana, profund coneixedor de la història de l'Alguer, del sou territori i de les sues tradicions.
Era un "moto perpetu", un home que viviva una inquietud costant, pres del desig de fer, de realitzar, de arribar, de ajudar. Un home amb conviccions profundes, determinat, directe, poc inclini a la mediació, però sempre pront a sostendre qui veieva en qualsevol necessitat, en particular los joves. Lapidari, directe nel valutar i considerar un fet, una circumstància o també una persona, però pront a aconsellar, corregir, ajudar, indicar solucions.
No ha mai acceptat les crítiques ingiustificades, no tant aquelles dirigides a ell mateix a les quals responeva a to al just moment, ma sobretot aquelles fetes als tantíssims amics i col·laboradors que el teniva, responent com un pare que defen i protegi los sous fills.
Doctor Antoni Nughes, coneixut de tots com don Antoni, figura familiar i assai ben volguda entre la comunitat algueresa, nat i creixit a l'Alguer vella a la plaça del Bisbe, ha sempre mantingut raports de amistat amb los joves de la sua generació durant els anys dels estudis fets primer al seminari de Cugleri i mes tard a la universitat a Roma.

Després del estudis clàssics fets al seminari de l'Alguer i de Cugleri ve consagrat sacerdot al 1967. Aconsegui el doctorat en Teologia i Historia de l'Iglesia a les universitats Gregoriana i Lateranense de Roma al 1970, amb una tesi de Historia de l'Iglesia, feta sota la guia del pare jesuïta professor Miquel Batllori, considerat universalment un dels mes grans intel·lectuals i historiadors d'Europa.
Tornat a l'Alguer treballa com capellà primer a la Pedrera a la parròquia de Sant Josep i després a Sant Agustí on col·labora, com pare espiritual, amb un grup de joves als quals restarà lligat tota la vida.
Ensenya religió per tants anys a l'Institut superior Àngel Roth fins al 1997.
Serà director de l'ofici Bens Culturals Eclesiàstics de la diòcesi l'Alguer-Bosa (fins al 2011), director del Museu diocesà d'Art Sacra de l'Alguer, que ell havia fortement volgut e realitzat (fins al 2000), rector i administrador del Santuari diocesà de Nostra Senyora de Vallverd (1999-2015).
Serà per tants anys director de l'Arxiu del bisbat, arxiu que gràcies al sou treball, la sua passió, la sua competència, la sua determinació és avui un dels arxius més moderns i funcionals de Sardenya.
Treballa en molts àmbits i publica un enorme quantitat de títols així com és documentat ne la sua llonga bibliografia, amb una qualitat científica irreprensible sobretot en àmbit històric.

Amb lo sou amic i mestre doctor Josep Sanna, sacerdot i professor de llettres al Liceo, autor de Diccionari Català de L'Alguer (1988), obté del bisbe monsenyor Giovanni Pes l'autorització a celebrar cada diumenge la Missa en alguerés, assai apreciada i seguida dels fidels.
En qualsevol àmbit hagi treballat ha sempre favorit i promovit l'ús social de la llengua, gran part de les sues obres son escrites en català, amb una escrupolosa recuperació de la variant algueresa nel respecte de les normes de l'Institut d'Estudis Catalans.
Al 1982 contribueix en manera determinant a la fundació de la "Escola de alguerés Pasqual Scanu" del la qual assumi l'encàrrec de professor i director, practicant una llonga activitat de ensenyament de la variant algueresa de la llengua catalana. Als anys següents ensenya als cursos de català als instituts de l'Alguer i treballa per la formació dels ensenyants. Col·labora amb diferentes associacions culturals i amb les institucions publiques, donant un suport lingüístic i pedagògic.

Participa a numeroses transmissions ràdio i televisives afavorint l'ús i la difusió de la nostra llengua. Serà membre de comitat de redacció del periòdic «L'Alguer».
Fa conferències en totes les terres de llengua catalana i en particolar a la Universitat Catalana d'Estiu on al 2011 li confereixen el "Premi Canigó".
Ha celebrat missa en tantíssimes iglésies i santuaris de llengua catalana i en particular a la Basílica benedictina de Montserrat a la qual era lligat en forma particular.
Gràcies a l'amistat amb el senyor Bonet, director de la fabrica de la Sagrada Família, i amb l'arquitecte Angelo Ziranu, per sou interessament nel vidral lateral de la Basílica dedicat als Santuaris Marians de Itàlia hi serà citada l'iglésia de la Mare de Deu de Vallverd.
Nombrosos los premis i los reconeixements: al 1996 l'Obra Cultural de L'Alguer li confereix el titol de Soci Onorari; al 2000 el Rotary Club hi concedeix lo premi “Rosa Vermella”; al 2001 a Barcelona hi ve concedit lo premi “Batista i Roca”; al 2007 el club Lyons de L'Alguer li concedeix el premi “Sechi Coppello”; al 2012 lo Consell regional de Sardenya lo anomena membre de la Comissió per la llengua (primera nòmina per un alguerés).
Al 2013 finalment, després de algunes hostilitats de part catalana per miserables estratègies de poder, la Secció Filosofia i Ciències Socials de l'Institut d'Estudis Catalans acolli a la unanimitat Antoni Nughes en qualitat de membre corresponent de l'Institut.

Al 2016 la junta municipal de l'Alguer a la unanimitat concedeix lo premi "Fidelitat a l'Alguer", que lo municipi ha instituït al 1996 per honorar los algueresos vivents que se son distingit amb la pròpia acció i activitat a donar prestigi i ressò internacional a la ciutat de l'Alguer, a Antoni Nughes, premi consenyat del síndic de L'Alguer al febrer del 2017 al Teatre cívic amb una cerimònia pública.
L'última obra publicada de Antoni Nughes és estada Il canonico Antonio Michele Urgias (1771-1826) la memòria de l'Alguer (Edicions de l'Alguer), a la qual ha treballat per anys perquè al canonge Urgias, arxiver del bisbat, portava consideració i afecte i volia fer justícia a un gran estudiós que tants havien i han depredat les fonts sense mai citar-lo.
Entre les tantes publicacions de Antoni Nughes recordem: El sínode del bisbe Bacallar. L'Alguer. Església i societat al segle XVI, 1991, Barcelona, edicions Institut d'Estudis Catalans; San Francesco in Alghero. Chiesa e complesso monumentale, a cura di A. Nughes, 1991, Alghero, Edizione del Sole; Ramon Clavellet. Pagines de literatura algueresa I, 1991, L'Alguer, Edicions del Sol; Valverde raccontata nei secoli, 1994, Alghero, Edizione del Sole; Joan Palomba. Pagines de literatura algueresa II, 1996, L'Alguer, Edicions del Sol; Breve Compendi de la Doctrina Cristiana de Don Pere Bianco, a cura de A. Nughes, Càller, 1818 - edició anastàtica - 2002, L'Alguer, Ufficio Diocesano per i Beni Culturali Ecclesiastici; L'Alguer. Guia de la ciutat, 2005, Cagliari, Zonza Editori; Il Cristo venuto dal mare, a cura di Bruno Geraci e Antonio Nughes, 2007, Monastir, Zonza Editori.
Antoni Nughes deixa un patrimoni extraordinari que restarà per sempre com una de les més dignes i extraordinàries aportacions al coneixement del patrimoni alguerés i a la valorització de la llengua catalana en la modalitat algueresa, fetes en l'època contemporània.