URI - És acabat amb èxit, moltes preguntes i estímuls lo conveni d'estudis organitzat de la Consulta pro Sa Limba e Sa Cultura Sarda “Arvada”, liderada del Municipi de Uri. Lo projecte "Giocos e Contos”, escomençat l'any 2009, ha donat resultats excel·lents en la redescoberta de les tradicions, dels antics jocs i de la recerca de la tradició oral (rondalles, contes, cançons, pregàries) dels habitants de les ciutats que participen a Arvada.

Les dues jornades de l'encontre, que ha tengut lloc lo cap de setmana passat a la Biblioteca Comunal d' Uri, han tancat lo projecte amb un debat sobre lo tema “Llengua i cultura sarda, experiències comparades". És estat lo síndic d'Uri i president d'Arvada, Gennaro Galzerano a obrir les intervencions parlant de la funció de la consulta, que dona suport a iniciatives per la llengua. «És fonamental mantenir vives les tradicions i la cultura - diu lo sindic Galzerano - però és també menester de seguir un itinerari que tengui ben present que la llengua és un element en continua evolució. Tutelar i protegir, sense entopar en lo "folklore, costi lo que costi».

La discussió sobre la llengua, moderada del jornalista Rai Sardegna Mario Mossa, és continuat amb la intervenció del Rector de la Universitat de Sàsser, Attilio Mastino i dels professors de la facultat de Lletres i Filosofia, Dino Manca i Giovanni Lupinu. Al debat ha participat també la d.ra M. Antonietta Mongiu, que ha posat qüestions importants, sobre la possibilitat de supervivència del sard, basant-se sobre les dades posades a disposició dels estudiosos; parlem italià més de totes les altres regions d'Itàlia: a l'ísola lo 53% dels habitants parla sol italià, contra lo 23 % dels friülans. «L’italià, tal com lo català estàndard, són llengües "de plàstica" – ha explicat Joan Elies Adell Pitarch, Director de l'Espai Llull de l'Alguer – a les institucions és fonamental la unitat de la llengua. La que se parla a les institucions catalanes és estada triada i construïda amb les diferents variants del català, i permiti un ús no sol cultural, sinó també econòmic i comercial de la llengua - continua Adell - És l'única manera que tenim per valoritzar una llengua en la sua complexitat, protegint-la de l'ús merament folklòric o secundari. Per al català és estat fet així, i a l'Alguer provem amb la mateixa estratègia, cooperació cultural però també ús del català en l'economia».

Per tancar la discussió, han pres la paraula los Stranos elementos, un grup rap de Port Torres, que canten les pròpies rimes en sard.«Cantar en sard - diuen los tres components del grup- no és una tria comercial o de volguda valorització de la llengua; és simplement la naturalesa quotidiana que nosaltres transformem en música. Sem conscients de la nostra identitat i del potencial que la nostra llengua pot expressar en termes de rimes, mètrica i sonoritat, fins i tot millor de l'italià. Lo nostre missatge és que se pot fer, se pot salvar la nostra cultura, estudiar i treballar continuant a parlar la nostra llengua».

A les foto: la taula rodona del conveni