L’ALGUER - La Ribera del Corall al centre de la cultura i de la identitat de Sardenya. Un dia important aquell de dissabte per l’Alguer que ha vist néixer lo primer jornal italià en llengua catalana. Un apuntament de no perdre. I així és estat. En manera particular hi ha volgut ésser l’assessora regional a la Cultura Maria Antonietta Mongiu que en el sua intervenció apassionada i clara, ha atrait l’atenció de la gent presenta.

Un llarg discurs on ha exaltat les peculiaritats de les llengües minoritàries de Sardenya, donant mèrit a l’Alguer d'haver volgut fortament valorar la sua identitat catalana, com ha dat prova l’ex síndic Carlo Sechi, també en aquesta ocasió, fent lo sou discurs en alguerés, donant proves concretes d'atenció per la pròpia llengua, que per l’assessora te d'ésser preservada i divulgada amb tots lo instruments que la llei permeti.

«No tenim sol 7000 nurags, tenim 3000 domus de janas, 1500 dolmen, 1500 tombes de gegants, i poguerive continuar». «La Sardenya te lo més alt numero de monuments fores de terra d’Itàlia, ja que, Itàlia l’índex de monuments més alt del mon, podem concloure dient que Sardenya te lo patrimoni cultural més gran del mon. Però, quans sards saben això? Pràcticament ningú. Aleshores el nostre pla triennal per la llengua sarda i per los béns culturals, son el nostre pla de desenvolupament».

«La llengua és l’expressió del pensament, cada volta que parles la teva ment desenfila avant a tots - ha dit l’assessora Mongiu – ma la història de Sardenya és feta de coses auto amagades, i el passatge obligat és lo reconeixement de totes les estratificacions». «Mos necessita una gran universitat, que faci arribar grans noms, com ha fet Barcelona, on fanen classe cinc premis Nobel, tenim de fe un gran salt, no és problema d'esquerra o de dreta, ma necessita un pacte de les classes dirigents, un pacte generacional. A Catalunya, han fet pactes i se son reconeguts, han acabat de pensar d'ésser gregaris pobres, marginats, de demanar ajuts, hi han pensat que teniven de demanar de mour-se a ellos mateixos». Aquestes les paraules de l’assessora per donar una escutinada a una cultura adormida com aquella sarda.