25.02.2011 11.01

La fi ingloriosa del Cavall Marí i de Plaça Balaguer

Promeses no mantengudes i projectes mancats, hi és tota la ineficiència de la pública administració. Moneda pública desperdeciada i paraules al vent

L'ALGUER - Lo risc, quan se parla dels immobles de propietat comunal, és lo d'ésser repetitius i de no despertar ningun interès. I això és encara pitjor, perquè se tracta de bens que són de tots, i, forsis per això, és com si no fossin de ningú! És lo cas del Cavall Marí, un edifici històric de la Costera del Corall, en fatxa d'un paisatge que, a la posada del sol, és un dels més bells al món. Avui és abandonat, deixat a la mercè de les marejades. És també lo cas de lo que un dia era el bar de la Plaça Mirador de Balaguer. No obstant les grans idees per rellançar aquella plaça, avui és abandonada als actes vandàlics.

També los últims treballs realitzats són un monument al malgast, perquè, considerat l'estat d'abandó en el qual se troben, aquells espais són pràcticament inutilitzables. Així, si a Milà els bens públics són venuts o llogats a preus de favor al polític de torn, en aquí, a l'Alguer, no succeeix ni manco això! L'edifici del Cavall Marí i lo de la Plaça Mirador de Balaguer, lentament però inexorablement, se desfan enmig del desinterès general. Tot i això estem parlant d'estructures que, oportunament reparades i destinades a usos socials, pogueriven representar fins i tot importants ocasions de treball.

I si los nostres administradors no saben que fer-ne del Cavall Marí o de l'ex bar del "Balaguer", que pensin almanco a guanyar-hi calqui cosa, donant-los en gestió als privats, triant no enmig dels amics, sinó entre els millors oferents.

Una última cosa igualment important: s'espera que aquesta situació no sigui generada de interessos que no tenen res a veure amb la defensa dels bens públics, com los conflictes entre administradors, especialment de los que en els temps, han presentat propostes per emprar les dues estructures, mai arribades a conclusió. Sabem bé que a vegades, per no descontentar calqui u, millor no triar, però això no dona honor ni a qui mana ni a qui és governat. Los primers perquè se'n renten les mans, lo segons perquè se resignen a l'immobilisme administratiu. Malauradament a l'Alguer, aquesta és historia vella, i lo Cavall Marí és en allí a recordar-nos-lo, qui sap per quant de temps encara. | Balaguer story

A la foto: Lo Cavall Marí a l'Alguer, monument a l' incúria

Tonio Mura