19.11.2010 6.52

Un tros de l’Alguer és Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat

Lo Cant de la Sibil·la és estat així declarat de la Unesco

NAIROBI (KENYA) – A vegades tenim un sidadu, un tresor, sota los peus i no mos n’abijem. Lo cant de la Sibil·la i los Castells són estats declarats patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat del Comitè Intergovernamental per la Salvaguarda de la UNESCO reunit aquests dies a Nairobi (Kenya). Los castells són una tradició pròpiament catalana que a l’Alguer coneixem però no practiquem, mentre lo Cant de la Sibil·la, que s’aquidra també Lo Judici Universal, fa part de les tradicions religioses més antigues de la nostra història. Un tros d’història que tenim en comú amb Mallorca, on, com se feva a l’Alguer, se canta lo 24 de Nadal, durant de la missa del matí, la de mitjanit.

Aquí sota posem lo text integral del cant a la versió del Canonge Urgias del 1820 (la grafia és naturalment influenciada de l’italià i del castellà, però presenta interessants components lexicals que a l’alguerès actual se són perdudes). Una petita reflexió però se té de fer. Enguany havem celebrat lo Retrobament, i la ciutat ha vivit una altra onada de catalanitat, despertant l’interès dels joves i de la gent en general. Joves i gent que tenen menester d’ésser exposats a estímuls i sol·licitacions culturals constants i , al mateix temps innovadores, per fer que lo propi sentiment d’identitat sigui sempre viu i actiu.

Per exemple, qui cosa se pot fer a l’Alguer amb lo Cant de la Sibil·la, ara que té també el prestigi internacional de la UNESCO (no ne teniva menester, però ara que hi és, mal no farà)? Perquè no fer un premi per a los joves de les escoles i los musicistes per escriure una versió “moderna” del cant. Perquè no fem un concurs de pintura a tema? Conferències, programes de televisió, estudis. Coses per fer ja n’hi ha. I sobretot, ensenyem-lo als minyons i fem-lo cantar cada any a Nadal, no sol a la catedral, ma a totes les iglésies de la ciutat. Ara no és més una opció, és un deute, un deure i un dret que, com a algueresos tenim.

Al jorn del judici
parrà qui avrà fet servici.
Un Rey vindrà perpetual
vestit de nostra carn mortal
del Cel vindrà tot certament
per fer del setgle giugiament.

Ans quel Judici no serà
un gran señal sa monstrarà
lo sol perdrà la resplandor
la terra tremirà de por.

Aprés se badarà molt fort
amostrantse de gran conort
amostrar se an ab bris i trons
les infernals confusions.

Del Çel gran foc devallarà
com a soffre molt podirà
la terra cremarà ab furor
la gent avrà molt gran terror.

Aprés serà un fort señal
d'un terratremol general
les pedres per mig se rompran
y les montañes se fendran.

Llavors ningú tindrà talent
de or, riqueses, ni argent
esperant tots quina serà
la sentèntia ques darà.

De morir seran tots son talents
scrafirlos an totes les dens
no y avrà home que no plor
tot lo món serà en tristor.

Los puits y plans seran iguals
allí seran los bons y mals
Reis, Duchs, Conptes y Barons
que de lus fets retran rahons.

Aprés vindrà terriblement
lo fill de Déu omnipotent
qui morts y vius judicarà
qui bé avrà fet allís parrà.

Los infans qui nats no seran
dintre ses mares cridaran
diran tots plorosament
ajudaus Déu omnipotent.

Mare de Déu pregau per nos
pus seu Mare dels peccadors
que bona sentèntia hajam
y Paradís possehiam.

Vosaltres tots qui estau
devotament a Déu pregau
de cor ab de gran devoció
que us porte a salvació. Amen.

G.B.