15.09.2023 15.30

Coldiretti conferma: vi de qualitat

La verema de enguany se té de confrontar amb els canviaments climàtics. Si l'any 2022 la producció del vi en Sardenya ha afrontat lo problema de les gelades, aqueix any són estades la secanya i la gran calor que han frenat la producció

SARDENYA – Cambiaments climàtics, entre enologia i patrimoni ampelogràfic, de la Sardenya a Itàlia. Per la secanya i l'augment de les temperatures serveixen respostes llestres i amb el temps, qque la vinya ja demostra que pot garantir. La verema és començada en tota la regió i, segons una primera enquesta de Coldiretti Sardenya per l'evolució de la verema actual, s'estima que la caiguda de la producció se situarà al 25-30% a livell regional, una xifra un poc superior a l'estimada de Ismea que parla, per l’ísola, de un -20% amb una transició de 533 mil hectolitros de vi i most recollits al 2022 als 427 mil potencials al 2023. Los cambis climàtics tenen conseqüències pràctiques i dramàtiques en la vida quotidiana, especialment en l'agricultura. L'ONU, amb el treball de l'IPCC - Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic, verifica els dats científics dels organismes dels diferents països cada any, i el document 2023 indica com, limitar l'augment de les temperatures a 1,5 graus en los pròxims anys, se tengueran de reduir les emissions totals de CO2 en un 60% l'any 2030. Un objectiu utòpic, que la humanitat no se pot permitir, però amb conseqüències importants: alguns llocs vulnerables ja són estat cambiats del cambi, i se tenguerà de conviure amb la freqüència i la intensitat del clima.

«Independentment de com acabarà l'anyada 2023 i com sigueran les dades finals de producció a livell regional, la qüestió climàtica se té de afrontar en manera decisa - evidencia el president i director de Coldiretti Sardegna, Battista Cualbu i Luca Saba-, menester parlar amb calma i presentar propostes importants per cambiar l'efecte de les circumstàncies negatives adverses, que cada vegada causen més danys al nostro sector, mentre que la innovació tecnològica és influent en lo procés de defesa a les condicions meteorològiques adverses -acaben Saba i Cualbu-, és demostrat que les empreses més estructurades que utilitzen instruments de precisió, big data, tecnologies de irrigació modernes i sistemes informàtics se defenen més bé de l'impacte de una destrossa natural».

L'escenari actual, però, diu que en lo futur també de les varietats autòctones tengueran dificultats a respondre en manera positiva a aquestos cambiaments. En lo passat havem tengut èpoques caracteritzades de diferents climes: a l'època romana antiga la viticultura arribava fins a Londres, i avui la situació se simitja, però amb una velocitat assai diferent en lo moviment de la vinya, per això se tenen de cambiar les tècniques ràpidament. Tot parteix, però, del raïm, i la part bona és fruit de tres dimensions: ambient, genètica de la planta i treball humà, que uneix aquestos dos elements amb les pròpies habilitats. L’esfida actual és comprendre tècniques que són més útils en manera immediata, amb les vinyes que plantades entre 5 i 50 anys. Demà, se tenguerà de comprendre si amb noves seleccions clonals i massives, com les plantes pugueran afrontar en la manera millor, nous escenaris climàtics.

De la vinya a la cantina, los problemes de afrontar són assai diferents, però el cambi climàtic també té efectes directes i importants en la part tècnica i comercial. Lo mercat vol vins més lleugers, però la calor porta a produir vins amb més alcohol. La col·laboració amb la part agronòmica és fondamental: un raïm excel·lent amb la cinètica de fermentació és poc controlable, encara que amb les tecnologies actuals se pot, per exemple, gestir la temperatura, accelerar les fermentacions, o utilitzar llevats seleccionats que utilitzen més o manco sùcures per produir alcohol. Això, però, cambia les característiques organolèptiques: la tecnologia, si no altera el producte, és útil, perquè a la fi se parla sempre de productes naturals. Un altro efecte del “cambi climàtic” és la inestabilitat dels vins, que aporta un major ús energètic per tornar-los a les condicions adequades. I després, hi ha aspectes aromàtics fondamentals: sense la diferència de temperatura entre el dia i la nit, que, per exemple, en Gal·lura, arriba a 10-15 dies, també se perd la complexitat aromàtica.

G.P.