27.01.2021 12.24

Liliana Segre ciutadana honorària de Sàsser

La ciutat honora la Jornada de la Mèmoria. En ocasió de la reunió solemne del Consell en en streaming, lo president de la reunió més alta de la ciutat, Maurilio Murru, ha donat la notícia

SÀSSER - «Pel continuu empenyo i el constant record a no dimenticar mai l'abisme de les barbàries dels pòpuls quan l'odi, l'abús i el racisme no són paraules mudes per educació, cultura i tolerància». Amb aquesta motivació, la ciutat de Sàsser ha donat la ciutadania honorària a la senadora a vida Liliana Segre. Lo president del Consell del Municipi, Maurilio Murru, ha donat la notícia a l’obertura de la solemne sessió de l’Assemblea Cívica, dedicada a la Jornada de la Mèmoria. La decisió de comunicar-lo avui (dimecres) té un fort valor simbòlic i fa part d’aquest procés de transmissió de la memòria de l’Holocaust que l’Administració vol portar envant, com ha evidenciat Murru: «És nostro deure fer tot lo possible, perquè pugui augmentar la consciència de les generacions futures per evitar actes d’aquesta atrocitat».

A l'obertura de la sessió, la consellera Virginia Orunesu ha presentat una moció per la construcció d'un jardí dels "Justos sards entre les Nacions" també a Sàsser. Lo reconeixement de "Just entre les Nacions" és conferit de l’Yad Vashem, monument oficial israelià dedicat a les víctimes de l'holocaust fundat al 1953, que commemora los no hebreus que han salvat los hebreus durant les persecucions nazistes. En Sardenya, los Justos entre les Nacions són set. Persones que han cercat de reagir al mal en funció de les activitats que realitzaven. Se tracta d "herois del bé - diu el text de la moció - de justícia, amor i pau que no són citats als llibres d'història, però mereixen d’ésser recordats". La votació unànime del Consell conferma l’emepnyo de l’Administració d’identificar una zona verda on plantar set exemplars de les plantes mediterrànies en memòria dels Justos sards, « vist que plantar un arbre recorda el concepte de generar una vida o haver contribuït a ne salvar altres». Lo Síndic Nanni Campus, demanant l'aprovació unànime del document i comentant la consegna de la ciutadania honorària a la senadora Segre, ha també recordat que "a través de la memòria d'aquestos herois silenciosos també és possible no olvidar que solament amb la civilitat se pot evitar de fer novament aquestes barbaritats - i ha dit - a totes les consciències, perquè aquestes barbaritats són estades fetes de hòmens i dones, menester recordar que no són coses que se poden repetir perquè l’ésser humà és i té d’ésser un ésser civil».

Eren presents també el prefecte de Sàsser Maria Luisa d'Alessandro i Franco Perlasca, fill de Giorgio Perlasca, i Gioia Bartali, nét de Gino Bartali, dues figures que han ajudat los hebreus a se salvar durant la Segona Guerra Mundial, i han triat «de no girar la fatxa de l’altra part» com ha dit Gioia Bartali, o «diure sempre de sí», com ha evidenciat Franco Perlasca, i per aquest motiu lis hi ha donat lo reconeixement de Justos entre les Nacions. A partir de vídeos que conten la història d’aquestos dos herois silenciosos, han parlar del que aquestes dues persones han transmès, perquè mai fossi olvidat. Durant la reunió, algunes classes del Liceu Clàssic han presentat un vídeo, dividit en dues parts, creat del tema dels Justos entre les Nacions, i el centre tècnic "Devilla" ha llegit un fragment d’un text sobre el mateix tema. La sessió s’és tancada amb els discursos de Giuseppe Deiana, autor de publicacions sobre els Justos en Sardenya, i Mario Carboni, president de l'associació Chenabura, sobre el mateix tema. Aquest any també, malgrat los límits lligats a la pandèmia, l’administració municipal ha organitzat una iniciativa amb la participació de les generacions més joves. Una triada lligada a la consciència que és una necessitat social i cultural així com ésser promotors d’encontres als quals participin ciutadans, de totes les edats, per recordar cosa són estats per torùta la humanitat, lo nazi-feixisme i l’extermini (realitzat amb mètode científic) dels hebreus, opositors, homosexuals, persones amb discapacitat, gitans i cada altra categoria que el règim hagi considerat indesitjable. Per aquest motiu, lo municipi ha patrocinat i participat a la iniciativa del club "Inner Wheel Sassari Castello", gràcies a la qual Sàsser té la sua primera "pedra". Zaira Coen Righi, era una professora de l'institut "Azuni" d'origen hebrea, al 1944 és estada deportada a Auschwitz, on és morta als crematoris. La pedra és estada col·locada davant de la casa on viviva la docent, en plaça d'Itàlia.

A la foto: la senadora a vida Liliana Segre

Red