La ressenya permiti al públic alguerés de veure films que han participat al més prestigiós premi cinematogràfic de Catalunya

Lo canonge de l'Alguer Michele Urgias informa que dos frares havien construit i muntat lo gran rellotge del campanil de Santa Maria. Lo principi de construcció dels rellotges de torre no era així diferent dels rellotges d'engranatges tot i que, primer d'accionar per molla, lo motor del mecanisme consistiva en pesats contrapesos que, baixant amb un cable de la torre, feven funcionar els engranatges. Un altre dispositiu (escapament) teniva el còmpit de regular i alternar el moviment. Se teniva de recarregar regularment los contrapesos (aixecar-los de nou) i engrasar periòdicament els engranatges. A mos veure, a demà

L'edifici que avui és lo Museu Cívic Arqueològic de l'Alguer és l'antic “Carceretto” (sècul XV-XVI) a costat de la iglésia de Sant Miquel. L'immoble és esta objecte d'una primera restauració que comença el novembre del 2004. La superfície del Museu és dividida en tres livells amb un total de 910 metres quadrats. dividida entre la planta baixa, on hi ha una gran sala amb volta, la planta superior, amb 6 posentos rectangulars, i la tercera i darrera planta, en la qual han creat una gran sala rectangular durant les obres de restauració. Lo Museu Arqueològic dòna una lectura el més exhaustiva possible de les diferents emergències monumentals de la zona, com el Vilatge Nuràgics de Palmavera i Sant’Imbenia, la necròpolis hipogea d’Anghelu Ruju i Santu Pedru, la Vila Romana de Sant’Imbenia. A mos veure, a demà

Presentat l’INFORMECAT 2021 de Plataforma per la Llengua, una fotografia de l’estat de salut de la llengua catalana.

L'activitat del molí tradicional començar al novembre, immediatament després de la recollida de les olives de la campanya. Hi treballaven almanco quatre persones: lo moliner d'oli, un substitut i dos treballadors. Durant lo període de mòlta, lo grup viviva al mateix molí, i dormiva a damunt de sacs. La tradició voliva que els mateixos clients portassin de menjar als treballadors: normalment eren sopes de verdures a base de faves, ciuró, etc...A mos veure, a demà

Andrea Baccallar, després de 3 anys d´episcopat a l´Alguer, durant los quals pren acte de la situació i problemes de la sua diòcesi, celebra el primer Sínode diocesà que siguerà una pedra en tota la història de la diòcesi, amb una sèrie de decrets pastorals que representen una novetat absoluta per l´època. De gran importància també del punt de vista lingüístic perquè siguerà l´únic text de dret canònic escrit en català en Sardenya durant la dominació catalana de l’ísola. A mos veure, a demà

Tragèdia a la marina de l'Alguer: Efisio Bradi i el sou equipatge, formada de Francesco Fiori i Antonino Pinna, havia decidit d’anar en una zona de pesca. Mentre estaven decidint de salpar les nasses, lo comandant Efisio nota un remolí de núvoles de pluja que avançava de llebeig, amb un fort vent. La tempesta arriba a la barcai els pescadors han cercat un refugi prop de la costa. L'embarcació s’aboca provocant una ferida mortal a Francesco: li arriba a damunt també lo pal de la barca. Després de la tempesta, los mariners de la capitaneria han trobar la barca capotada amb el capità Efisio i el sou fill Giuseppe aferrats a la barca. De Francesco no se sabiva arrés: lo sou cos és estat trobat al golf calqui dia després. A mos veure, a demà

Dijous 4 novembre a les 18.30, a la sala “Angelo Diez” de Su Palatu, siguerà presentat l’últim llibre del històric alguerés “La Grande Guerra (1915-1918)”

Il Quotidiano di Alghero si arricchisce della rubrica settimanale “La poesia del lunedì”, ciclo di video-letture scelte ed interpretate da Pier Luigi Alvau

Solament la llestresa del doctor Quinto Tiberio Angelerio, que és anat també contra la populació i contra el Municipi de l'Alguer, ha però fet en manera que l'epidèmia de pesta d'aquellos anys arribessi a l’Alguer màxim. És estat tancar l’hospital (alhora situat al carrer de Sant’Antoni, actual carrer de Cavour), que era controlat d’un número suficient de guàrdies, la porta és estada murada i a les persones a dins se passava el necessari per sobreviure. A mos veure, a demà