En ocasió de la festa per la patrona de la música Santa Cecília, al Teatre Cívic de l’Alguer, la Banda Musical Dalerci ha conferit a Franco Ceravola un reconeixement per la sua activitat musical. Per l’ocasió el cantant ha fet la cançó "Sés com una estrella” (paraules de Franco Ceravola, , música de Angelo Ceravola). A mos veure, a demà

Arriba en ciutat l’assessor regional als transports Massimo Deiana per una conferència per l’”affair Ryanair”, després de la tancada a l’aeroport de l’Alguer de 14 vols de part de la companyia irlandesa i la fractura amb la Regió Sardenya que no havia més pagat los contributs co-marketing amb un debàtit polític que és anat envant després de lo “scoop” del Quotidiano di Alghero. A mos veure, a demà

On lo temps s’és fermat: los petits burgs de l’Italià són al centre de un projecte promovit de l’associació Nacional Estampa Online amb el contribut de Google News Initiative. Lo vídeo final i el projecte siguerà presentat a dins la dècima edició del festival Glocal de Varese

Dissabte 20 novembre (a les quatre de tarda) és en programa la competició en casa contra San Sebastiano Ussana. La Futsal Alghero primera després de set jornades al màxim campionat regional. Dissabte a les quatre de tarda al Pala Corbia és en programa la competició directe contra el San Sebastiano Ussana

Lo doctor Quinto Tiberio Angelerio de Nàpols, arriba a l’Alguer al 1582. En aquesta data és estat aquidrat de una dona que havia manifestat los símptomes que ell havia coneixut a Messina al 1578. La peste arriba també a l’Alguer. Immediatament informa les autoritats de la ciutat i el vicerei per poguer prendre totes les iniciatives per prevenir l’expansió de la malaltia. Després del primer cas arriben al 1583 (fi de l’epidèmia) a la xifra de calqui miliar de morts. No coneixem precisament lo números dels morts ma se pensa que sigui almanco la meitat de la popolació. A mos veure, a demà

A la Sala Conferències del Quarter, divendres 19 de novembre, se presentarà el llibre del Professor Angelo Castellaccio “Alghero Medioevale”. L’estudi parteix de l’orígine de l’Alguer, amb la dominació dels Dòria i examina l’època catalanoaragonesa a través de les complexes vicissituds lligades a la conquista de l’Alguer

Quatre guàrdies del bany penal de l’Alguer són mortes per cercar d’evitar l’evasió de sis ergastulans. Un fet dramàtic, vivit amb gran participació dels ciutadans: a les hores 3.45 les quatre guàrdies són entrades en una cel·la amb més postos per un control normal, són estats improvisament agredides dels detenuts que teniven rasors. Los detenuts, han pres les claus de la cel·la i han provat a fugir, ma les guàrdies, amb coratge, han provat a blocar l’evasió. Dues guàrdies són estades ferides i altres quatre són mortes: lo vicebrigader Ettore Scalas, les guàrdies Paolo Paolo Pittalis, Giovanni Banchiddu i la guàrdia Ugo Cariddi que morirà el dies després per les sèries ferides. A mos veure, a demà

Antonio Era és mort a Sàsser en aquesta data. És estat un estudiós i recercador, però també polític (lo 10 de maig del 1949, a les eleccions del primer Consell Regional de la Sardenya, és estat elegit conseller a la llista del Partit Monàrquic Nacional). Ha estudiat dret, però fins dels sous primers treballs Era se presentava com un estudiós amnb interés per la història de la Sardenya. Pública volums després d'anys de recerca arxivística sobre els documents de l'Arxiu del Municipi de l'Alguer de reis aragonesos i espanyols. La gran passió d'Era per la recerca arxivística caracteritzarà els sous estudis sobre la història jurídica de la Sardenya. És estat també professor de Història de les institucions jurídiques i econòmiques de la Sardenya a la Facultat de Dret de Sàsser. D'orientament conservador, Era també se dedica a la vida política. A mos veure, a demà

Aquesta és la data que remunta a l’insediament català per efecte de les condicions de pau després de la guerra de Pere IV d´Aragó a la ciutat dirigida dels Doria. Per prendre l´Alguer, lo Cerimoniós introdueix en ciutat “pobladors” catalans que entren a viure en ciutat. A mos veure, a demà

La Conferència General Unesco ha declarat lo 23 d'abril "Dia Internacional del Llibre i dels drets d’autor", però en aquesta data també celebrem Sant Jordi, patró de Catalunya i "dia dels enamorats" i, per això, del sècul XV, se regala una rosa vermella a l’enamorat i, del 1925, un llibre. Així, lo dia del 23 d'abril, pels catalans, també s'identifica com lo "Dia del llibre i de la rosa". Aquesta tradició és estada importada en ciutat de la fi del 1990 i se celebra amb diferents iniciatives de les associacions locals. A mos veure, a demà